VIES CARA SUD
* NO escalar els mesos d'abril, maig i juny per nidificació
Descàrrega el fullet amb totes les vies
LOCALITZACIÓ I ACCESSOS
BASE
A Calp podrem arribar per la N-332 o per l'AP-7, prenent l'eixida núm. 64 Altea/Calp per a continuar per la N-332 direcció Calp/València. Per a arribar a la cara nord deixarem el cotxe en l'aparcament que dona accés al centre d'interpretació del Parc Natural del Penyal d’Ifach.
POSICIÓ 38°38’21”N - 0° 4’22”E
En cas de dirigir-nos a la vessant sud o l'oest, haurem de seguir les indicacions cap al port de Calp.
POSICIÓ 38°38’16”N - 0° 4’19”E
APROXIMACIÓ
Des de l'aparcament nord prendrem la pista ascendent que ens deixa en el centre d'interpretació, per a continuar pel camí que porta al cim i que passa per la base de la paret. 15 minuts.
Per a accedir a les rutes de la cara sud i la cara oest, haurem de recórrer fins al final el Passeig Príncep d'Astúries, que discorre al costat de la mar, per a després prendre la senda que puja a peu de paret. De 10 a 20 minutos depenent de la via.
DESCENS
Des del cim, a través de la cara nord, descendeix una bella i esvarosa senda.
L'ENTORN
Per al caminant, el cim del penyal és una visita obligada. A ella podrem accedir a través de la bella senda que discorre per la cara nord, travessant un curiós túnel de mes de 50 metres. Una altra alternativa és la pujada a la serra de Bernia des de Pins o des d'Altea la Vella, pel P.R.-C.V. 7, que ofereix magnífiques vistes del penyal i de la badia d'Altea.
Les platges i cales de Calp seran una bona elecció per als dies massa calorosos o per a les vesprades després d'una bona escalada.
Al costat del penyal, en els seus voltants o en l'istme que el comunica amb la costa, s'ha desenvolupat el Calp històric, amb vestigis de cultures prehistòriques, iberes, fenícies o romanes, com testimonien els popularment anomenats Banys de la Reina que són, en realitat, una antiga fàbrica romana de salaons. Als peus del penyal es troben les antigues salines romanes, un important paratge ecològic que alberga gran nombre d'ocells migradors.
En el port pesquer es troben les instal·lacions del Club Nàutic de Calp i també destaquen els ports esportius de Port Blanc i Les Bassetes. Es pot practicar submarinisme, windsurf, esquí aquàtic, natació i navegació en general. Una altra activitat interessant és l'espeleologia i l'escalada esportiva, que podrem practicar en la serra d'Oltà.
Quant a la cuina calpina no podem oblidar els seus variats arrossos com l'arròs caldós, l'arròs amb llamàntol o l'arròs de senyoret, a base de nero o rodanxes de calamar, gambes i caldo de peix. Aquest apel·latiu prové de la forma en la qual els “senyorets” mengen l'arròs: tot pelaet, sense espines i sense haver d'embrutar-se els dits. Cal destacar els plats a base de peix com el cruet de peix, que podrem degustar en els nombrosos restaurants prop del port.
RUTES
230 m, 5+
Itinerari històric que s'ha convertit en la ruta més repetida del Penyal. Molt estètica en els trams finals. El pas de nombroses cordades ha deixat alguns trams molt polits. Aquest és el cas del diedre del tercer llarg, graduat en el seu moment de 5 grau i que en l'actualitat suposa un vertader repte per a l'escalada lliure.
230 m, 6b
Itinerari elegant que recorre el marcat sistema de diedres que forma el contrafort oest amb la cara sud. Igual que en la ruta anterior, el pas de gran nombre de cordades ha polit la roca, deixant alguns passos molt esvarosos. Molt recomanable.
110 m, 6b+
Itinerari esportiu que sorgeix del diedre superior de Pólvores Màgiques. Recomanable.
Ruta 19. Pilar López de Sancho
165 m, 6c
Aquest itinerari que s'inicia en el repeu de la Valencians suposa la millor opció d'escalada esportiva en aquesta part de la paret. Existeix una alternativa a l'últim llarg, eixint de la reunió cap a l'esquerra a través d'un mur desplomat amb bons cants: Pilar López de Pancho, 7b (R. de Valera i M. Cebrián). Molt recomanable.
150 m, 5
Interessant itinerari una mica més difícil que Valencians que enllaça una sèrie de diedres fins a l'eixida del Diedre U.B.S.A.
140 m, 6c+
Itinerari esportiu amb passos de placa sobre bona roca.
250 m, 6c+
Preciosa ruta de caràcter esportiu que escala un característic gendarme, trepitjant alguns llargs de la ruta Espolón Manfred. El tram final creua la travessia del Diedre U.B.S.A. per a endinsar-se en un espectacular enfonsament de 6c+. El gran nombre de repeticions que suporta està afectant la calida de la roca, cada vegada més polida. Imprescindible.
250 m, 6c+/A0
Una de les últimes vies esportives equipades en el Penyal. Llargs molt bons i roca de qualitat. Un joc de fisureros pot ser útil en la fissura de l'últim llarg, equipada amb "alegria".
250 m, 6a
La gran clàssica de la cara sud. Recorregut evident que evita els enfonsaments finals gràcies a un ràpel pendular. Recentment es van afegir parabolts al vetust equipament original, augmentant considerablement la seguretat d'aquesta ruta pionera. La qualitat de la roca també s'ha vist afectada pel pas del temps i de centenars d'escaladors. Imprescindible.
250 m, 7a
La primera de les rutes equipades des de dalt i un autèntic referent de l'escalada esportiva en el penyal. Escalada molt variada amb passos de diedre, enfonsament, placa, "creïlles", etc. L'últim llarg comença amb uns passos molt delicats que podrem superar en A0. Existeix una alternativa d'eixida una mica més dura (7b), denominada Derbi Variant i que consisteix a prendre una magnífica fissura amb tendència a la dreta. Imprescindible.
250 m, 6a/A3
Itinerari d'aventura que compta amb molt poques repeticions, oberta al més pur estil del seu creador. Roca de qualitat a excepció del segon llarg. Les tirades superiors són molt espectaculars. Encara conserva l'equipament original, merament decoratiu, a excepció d'alguna reunió equipada amb parabolt. Recomanable per a experts en l'escalada peñonera.
250 m, 6b/A3+
Ruta d'artificial sense treva que es troba entre les més exigents de la Comunitat Valenciana. Haurem de preveure un vivac en la gran cova.
250 m, 6b+/A3
Itinerari bell i exigent. La primera meitat de la ruta discorre sobre placa, mitjançant una escalada artificial treballosa i compromesa, mentre que els trams finals, menys exigents, ofereixen una escalada sobre enfonsaments, atlètica i amb molt d'ambient.
Ruta 29. La Manuel
250 m, 6b/A1
Recorregut peñonero al 100%. Traçat molt intel·ligent i estètic. En els 3 primers llargs, amb alguns passos obligats, la roca sol estar patinosa per la qual cosa serà recomanable estar habituat a aquesta mena d'escalada si volem gaudir de l'itinerari. Molt recomanable.
220 m, 6c/A1
Bonica ruta esportiva que aprofita el llarg d'artificial de Gómez-Cano per a superar l'enfonsament del segon llarg.
250 m, 6a+/A1
Possiblement la més coneguda de les rutes del Penyal. Una vertadera clàssica. La bellesa del traçat unit a una dificultat que podríem classificar com a mitjana, la fan molt interessant a cordades de tots els nivells. Escalada molt variada amb llargs sobre diedres, plaques, ximeneres i enfonsaments. El pas de gran nombre de cordades ha tingut un efecte perniciós sobre aquesta roca marmòria. Això, unit a l'ambient marí, li atorga als primers llargs un tacte humit i esvarós que anirà desapareixent amb l'altura. Molt recomanable.
300 m, 6c
Bonic recorregut que concentra la dificultat en els 3 primers llargs. Interessant.
300 m, 7a
Itinerari modern que es recolza en alguns llargs de l'oblidada Directa Manfred per a aconseguir un recorregut espectacular. Equipada amb parabolt allí on el material flotant és inútil. És recomanable conéixer bé les rutes d'aquesta zona per a no "embarcar-nos". Molt recomanable.
310 m, 6b/A3
Ruta magnífica que compta amb poquíssimes repeticions. Tots i cada uns dels seus llargs són intensos i de gran bellesa. L'escalada d'aquesta ruta en l'actualitat exigeix cert compromís, ja que l'equipament, molt afectat per la corrosió, és purament testimonial. De moment és recomanable escalar el primer llarg per Directa Russa. L'últim llarg reserva una sorpresa, amagada pel singular aperturista de la ruta. Si es restaurara podria ser la millor ruta del Penyal.
310 m, 6b/A3
Itinerari audaç, durant molts anys considerat un dels més difícils d'Espanya. Només el seu nom provocava esgarrifances a alguns (entre els quals m'incloc). Hui dia el mite ha sigut superat en part i compta ja amb gran nombre de repeticions; això sí, evitant el 4t llarg, que creua el sostre de la Fragata amb ajuda de claus i tacs de fusta hui dia inservibles.
350 m, 6c/A2+
Aquesta ruta podria definir el concepte de "peñonero". Amb llargs molt acrobàtics sobre roca amb formes capritxoses i a vegades una mica dubtosa, és considerada per molts assidus com la millor ruta de la paret. El seu traçat més o menys rectilini és una cosa realment inusual en el Penyal. La ruta ha sigut recentment restaurada amb parabolts, instal·lats allí on els aperturistes van deixar alguna assegurança. Malgrat tot continua sent un vertader repte. L'últim llarg ha sigut escalat en lliure (6c), per al que haurem de mantindre el cap fred i per descomptat... No mirar cap avall! Imprescindible per als bons coneixedors del Penyal. Imprescindible per als bons coneixedors del Penyal.
350 m, 6b+/A2
Al meu entendre, una de les obres mestres dels germans Gallego. El seu traçat intel·ligent, la qualitat de la roca i el magnífic ambient la converteixen en una de les més belles rutes del sector. A pesar que en el croquis original aquesta ruta podia semblar fàcil (A1/V), va suposar un vertader repte per a la major part de les cordades, rebent molt poques repeticions fins a ben entrada la dècada dels 90. Gran part del caràcter aventurer d'aquest itinerari li va ser arrabassat després del seu últim equipament, en el qual es van afegir expansius en els trams especialment compromesos.
350 m, 5+/A2+
Traçat impressionant que ataca el magnífic espolón desplomat amb l'ajuda de nombrosos burins. Impressionant pel seu ambient vertiginós i per les excitants transicions articial-lliure. La magnífica restauració realitzada recentment li ha retornat la bellesa original.
350 m, 6b/A2
Ruta que va marcar un abans i un després en el que a l'escalada en el Penyal es refereix. El seu reequipament amb parabolt li ha retornat el prestigi que antany va tindre. El llarg d'artificial que creua la gran volta final és un dels més característics i fotogènics del Penyal. Existeix una curta variant d'eixida denominada Variant Voayante que ascendeix directament des del ràpel del penúltim llarg. Aquesta eixida, sense encadenar en lliure de moment, es troba equipada amb parabolts i ofereix una escalada molt atlètica en un ambient vertiginós.
Ruta 40. Al infierno con el diablo
350 m, 6b/A4
Ruta d'artificial extrem amb gran nombre de passos sobre ploms en els primers llargs. Tan sols l'aspecte del seu primer llarg, graduat d'A4, aconsegueix estarrufar els pèls a més d'un. Preveure un vivac.
Ruta 41. Nueva dimensión
350 m, 7b
Recorregut esportiu, espectacular i exigent. El penúltim llarg es compta entre els més espectaculars del Penyal. Comparteix 2 llargs amb Herbes Mágiques en els quals pot ser útil un joc de fisureros. El primer llarg pot ser un vertader escull si li ataquem freds. Molt recomanable.
Ruta 42. Tiempos nuevos, tiempos salvajes
350 m, 6c/A4
Una de les rutes més compromeses de la Comunitat Valenciana amb nombroses i agòniques transicions artificial-lliure. No es coneix repetició.
450 m, 7a/A0
Itinerari esportiu de recent equipament que suposa el recorregut més llarg del Penyal d’Ifac. La ruta aprofita alguns dels llargs de la via Toni Bastidas per a eixir per la volta d'Herbes Mágiques. Molt recomanable.