Eixint de Calp rumb Sud i poc després de passar el morro de Toix trobem els impressionants penya-segats del Mascarat, en els quals encara es poden observar les xicotetes casetes i escales de corda que, antany, utilitzaven els pescadors locals en la tradicional art de pesca als penyasegats.
Fondejant sota una d'aqueixes casetes, descendirem a un fons de posidònia i arena amb una mica de roca dispersa, a -13mts per a, avançant una mica mar endins, trobar de seguida 2 grans pedres que destaquen en el buidat paisatge, pedres en les quals amb sort es pot veure alguna llagosta. Després de rodearlas prendrem rumb a la paret i l'arena va deixant passe a roques de despreniment que podem anar tafanejant, deixant a la nostra esquerra la perpendicular paret en la qual apareixen alguns raspalls a manera de cicatrius o tobogans.
En aquest fons trobem gorgonias fixades al substrat, i abunden també sards, orades i, eventualment, bancs de barracudes. En arribar a una profunditat d'uns -15mts la paret es recull cap a dins formant la boca d'un breu túnel sense eixida, en l'interior de la qual sol haver-hi alguna brótola.
Continuarem avançant per la paret fins que l'aire ens marque el moment del retorn, en què invertirem el sentit i deixarem ara la paret a la nostra dreta mentre anem ascendint progressivament per a reduir adequadament l'excés de nitrogen, gaudint alhora de les xicotetes espècies que la poblen i entapissen, com l'anemone incrustant groga, actinias, nudibranquios o els simpàtics gobios o blenios. En arribar a l'altura del fondeig i a una cota de -5mts trobem l'entrada a una xicoteta ximenera per la qual, si les condicions ho permeten, podem passar i observar els estupends contrallums que formen uns arcs, trobant-se l'a eixida a -3mts.