Les Salines de Calp estan situades sota una depressió plena de dipòsits al.luvials. La posició del Penyal d’Ifac és un factor decisiu per la formaciò d’aquesta interessant zona humida. És una llacuna d’origen tombòlic, generada a partir del desenvolupament d’una doble restinga.
En la restinga de l’àrea de la badia de Calp apareixen excavades les basses pesqueres de “Baños de la Reina”.
La sal era un producte de primera necessitat per a la conservació dels aliments. Calp la utilitzava per a la comercialització de la seua pesca, la qual cosa demostra que l'explotació de les salines de Calp té un origen molt remot. A l’època romana es complementava la seua producció amb la piscifactoria, que adquirí el seu màxim esplendor el s.II d.C. Les salines van adquirir una gran importància al llarg de la història, arribant a abastir més de 40 municipis. A finals del s.XVIII va començar a fer-se evident el seu deteriorament i convertir-se en el centre d’infeccions que va ocasionar febres entre la població. Més endavant, Vicente Buigues, conegut com “Ti Marguí” va intentar tornar a posar-la en funcionament, iniciant l'explotació de les salines més contemporànies, que van deixar de treballar a finals dels anys 80. El 1993 van ser reconegudes com una zona marítima-terrestre.
En elles es poden observar diferents espècies d’aus com el flamenc, una de les més cridaneres, així com la vegetació pròpia d’aquest ecosistema.
Existeix una sendera adaptada per a l'albirament d'ocells, de fàcil accés i *semi-circular
