L’església antiga es va construir a principis del s. XV sota una antiga capella de la conquista cristitana. D’estil ogival i mudèjar, és un edifici fortificat que originalment combinava la funció religiosa i defensiva, ja que era un lloc de refugi quan la població patia algun atac.
Al seu interior es pot contemplar una tabla pictòrica del s.XV al temple que representa a Sant Antoni Abad, Sant Cosme i Sant Damià, feta pel taller del mestre Perea i d’un gran valor artístic. També alberga imatges del Crist de la Suor, patró del municipi, el Sant Sepulcre o la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners.
Tota la edificació, així com diferents obres que es conserven al seu interior que representen a Sant Antoni Abad, Sant Cosme i Sant Damià, atribuïdes a un deixeble de Juan Rexach, formen un apreciat i valuós conjunt cultural.