Va ser promoguda per Donya Margarita de Llùria a partir de 1320. Presenta una planta amb una sola nau, d'uns 25 metres de longitud i 14 metres d'amplària, dotada de cobertes amb voltes de creueria i absis, que convertixen a Ifac en uns dels més interessants jaciments d'època medieval a la Comunitat Valenciana.
Compta amb dos capelles, una d'elles descoberta en la campanya 2009, així com una torre campanar de 20 metres, integrada en la muralla i amb escala de caragol. L'edifici comptava amb tres capellanies destinades a les monges Clarisses del Reial Monestir de Santa Clara de Xàtiva, dedicades a la Mare de Déu, a l'Arcàngel San Miguel i a Sant Nicolás.
Malgrat la destrucció d'Ifac, l'església va mantindre el seu ús en els segles posteriors. És més, l'any 1623, i preveient possibles atacs dels pirates barbarescos del Nord d'Àfrica, el Comte de Dénia, va intentar recuperar l'edifici amb finalitats militars que no religiosos, donat el seu excel·lent estat de conservació i la seua situació estratègica.