A principis de 1359, en ple conflicte entre les Corones de Castella i Aragó, el rei Pere I de Castella va reunir a Sevilla una gran flota, amb la idea d'atacar Barcelona, on va ser derrotada pels aragonesos.
El rei castellà va ordenar alçar el setge i embarcar, dirigint la flota cap a Calp. Allí, amb el perfil que oferia el Penyó d'Ifac, podia planificar una estratègia per a sorprendre la flota aragonesa, trobant un bon lloc on esperar, batallar i dirimir la supremacia en la mar.
Com els aragonesos, ancorats a Dénia, no es decidien a atacar, per a atraure'ls fins a Calp, els castellans decidixen atacar la vila d'Ifac, destruint part de la muralla, així com deteriorant greument la resta dels edificis públics, vivendes i fins i tot l'església.
En les excavacions que realitzem en Ifac estem estudiant les restes d'eixa destrucció, documentant el gran numere de restes deixades allí pels seus habitants.