El primer investigador que treballa seriosament en Ifac va ser l'acadèmic altea F. Martínez i Martínez qui en 1928, i en companyia dels professors alemanys Adolf Schulten i Otto Jessen, van prospectar els vessants d'Ifac.
Posterior a estos treballs, només trobem l'estudi del professor Antonio García i Bellido, citant l'aparició de ceràmiques àtiques i campanienses, datant-les en el segle V a.C.
Amb posterioritat, el Pare José Belda Domínguez treballa en el Penyal entre els anys 1962 al 1964, alçant una planimetria dels seus treballs i recuperant un gran nombre de peces, sobretot d'època ibèrica, algunes de les quals es troben ací exposades.
Amb el coneixement estos treballs, la professora de la Universitat de València Carmen Aranegui, inicia l'any 1975 les primeres excavacions amb metodologia sistemàtica que fins a l'inici del nostre projecte s'havien realitzat sobre els diferents assentaments existents en la falda d'Ifac, descobrint estructures, paviments i abundant material arqueològic que situava la troballa en un més que probable assentament romà tardà entre el segle III al VI d.C.