Roger de Llúria va arribar a la Corona d'Aragó des d'Itàlia formant part del seguici de la Reina Constança, esposa de Pere III d'Aragó.
Llúria arriba a convertir-se en Almirall de la Corona d'Aragó, ajudant al regne en la seua hegemonia al Mediterrani. En recompensa pels seus servicis, en 1272 rep del rei diverses propietats a la Vall d'Albaida, Cocentaina i Alcoi, així com territoris a Sicília i Tunísia.
Roger vol una eixida marítima a les seues possessions, per la qual cosa pugna pels territoris de Calp i Altea, la qual cosa originarà un enfrontament amb Bernat de Sarrià, amo dels territoris veïns.
En 1297, Jaume II lliurament a Roger els castells de Calp, Altea i els seus térmens. Poc després, en 1298, sol·licita permís per a construir en Ifac una pobla amb fortes muralles i defenses, al que el rei accedix. Però en 1305 mor Roger, encara que les obres en Ifac continuen gràcies a Margarita de Llúria, filla de Roger i Saurina d’Entenza, qui a més construïx una església en Ifac, La nostra Senyora dels Àngels.