El XIX comença amb un empobriment que es traduïx en dèficits alimentaris i epidèmies, com la de 1804; a això se sumen les seqüeles produïdes per la "Guerra del Francés": en pertànyer el senyoriu de Calp a una Casa castellana que oferix resistència a l'ocupació francesa, les seues propietats són segrestades i convertides en béns nacionals.
Encara que en les Corts de Cadis són abolits els senyorius, tot indica que els francesos continuen cobrant les rendes senyorials a Calp, així com altres contribucions extraordinàries, esta pressió fiscal aboca als calpins a oferir resistència -alguns s'enrolen en la partida del guerriller Josep Catalá, de Xàbia-
El principal fet d'armes té lloc al maig de 1813, 300 soldats francesos tracten d'incendiar el poble, advertits els guerrillers aconseguixen, després d'un combat, posar-los en fugida. Record d'este succés és la bretxa que perdura en l'antiga muralla, el conegut com "Forat de la mar".
A la fi de 1868 comença la perforació dels túnels del Mascarat, posant-se fi al problema d'incomunicació amb les comarques del sud, circumstància clau per al desenrotllament econòmic i social de Calp.